VCF 2 – ALA 2 | Fin de ciclo Otro empate, que provoca un cambio. Así lo vimos

Juan Martín Querol Rodríguez

Último partido del año, ante el Alavés, uno de los equipos de nuestra liga, mucho en juego mas allá de los tres puntos en liza, con el futuro de Baraja en el alambre.

El Valencia CF ha empezado como viendo siendo habitual, muchas ganas y muchas dudas en defensa, con un Rioja adaptando sea la posición de lateral izquierdo, y así ha llegado el primer gol del rival en el minuto 6. Una internada por su banda acaba en un centro que remata Domínguez. 0-1. Así llegamos al descanso.

La segunda parte empezamos igual, hasta que un pase filtrado de Barrenechea acaba en penalti a Diego López, que se encarga de transformar Luis Rioja. Minuto 70. 1-1. Otra jugada por la banda izquierda, acaba en un penalti de Mosquera, que se encarga de transformar Jordán. Minuto 88. 1-2. El Valencia CF se va a la desesperada, y consigue empatar por medio de Dani Gómez en el 98. 2-2. Final.

Y colorín, colorado, este cuento se ha acabado. Asistimos al último partido de Don Rubén Baraja Vegas como entrenador del Valencia CF, dos años después de que viniera a hacerse cargo del equipo. En el mundo del fútbol no hay LEYENDA que soporte los malos resultados. La mejor de las suertes en tu futuro. Gracias por todo, Pipo.

QUANT ARRIBA LA NIT, JO SOC BARAJA.

Peris

Deia en el passat partit que Baraja estava soles des de feia molt de temps. I que, si acabava la temporada salvant a l’equip, deuria dir adéu al seu càrrec. No es va donar eixa situació. De manera sorprenent, per la tradicional inacció del club i la seua poca celeritat per conforme tenen muntada la operativa de treball, dilluns va acabar l’etapa de Baraja com a entrenador del Valencia CF. I ve després d’un partit on en molts aspectes es va tindre mala sort, per ser optimistes. Molt poc per part dels jugadors. Novament, transicions lentes i arrancades d’orgull per a trencar línies davant un Alavés que tenia clar on fer mal. I més podria haver-se emportat si no és per això mateix, per una arrancada d’orgull dels jugadors, davant d’una graderia que ja començava a fer càntics contra els jugadors i l’entrenador.

Ara, arriba un canvi. Estes cròniques estan fetes amb un poc més de 24 hores després del partit. Com sempre que arriba un entrenador nou, són tot bones paraules, estudis de la seua manera de jugar i promeses de reforços. Que, en este cas, és el que toca fer. Ja que si, per un casual, els jugadors ara mostraren una cara semblant a la del primer tram de la temporada, ens donarien arguments per a pensar que han sigut ells els que no han volgut. Que han sigut ells els que han xafat la història del Valencia CF, jugant amb els sentiments d’una afició centenària per capritxos elitistes. Com va passar amb Celades en el seu dia, però al revés. I tot això, és per tindre un club fluix i sense mà ferma. Eixa mà ferma que, de vegades, si es mostra, en altes àmbits professionals.

Dit això, gràcies per tot, Rubén Baraja Vegas. Sempre, quan arriba la nit…

EL TERCER TIEMPO

Las notas de Korvin volverán después de Navidad. O no. Ya veremos. Los artistas tienen estas cosas.