Jomi Lavarías

Los penaltis, otra vez los malditos penaltis, han privado al Valencia de, en esta ocasión, pasar a la final de la Supercopa y tener la posibilidad de ganar un título. Desgraciadamente ya nos estamos acostumbrados a que cuando llega una tanda las opciones que tenemos de ganarla son nulas. Da igual que empecemos lanzando primero, nos encargamos de ir en contra de las estadísticas. Tenemos a un enorme portero, pero su punto débil son los penaltis. Lo sabíamos e incidimos en el error de no sustituirlo para tener más chances de ganar la tanda. Por otra parte, de los cinco penaltis lanzados, tres de ellos chutados por defensas. Somos muy raros, demasiados.

Por lo demás, el partido fue mejor de lo esperado. Primeros quince minutos malos pero nos rehicimos y el equipo empezó a dar la cara, al punto que bien pudo haberse llevado el encuentro en los primeros noventa minutos y también en la prórroga.

Aún así debemos sacar conclusiones positivas y el partido debe servir para cambiar las tornas en liga. Se ha demostrado que el equipo está llamado para más cosas que tener 19 de 48 puntos. Y Gattuso debe tomar buena nota que el 4-3-3 no es innegociable, debemos tener más alternativas para voltear partidos.

Amunt 4ever.


Peris

Si després de la derrota davant el Cádiz CF es parlava de la necessitat de Gattuso de tirar del seu llibre d’estil, el que va passar a Aràbia trasllada una llum d’esperança amb el col·lectiu. Nou dibuix, a totes llums necessari vist l’estancament i una nova cita amb els penals, amb el mateix final que a Sevilla. L’orgull de la derrota és, esportivament, els diners virtuals del pobre. L’orgull no dona punts. És ixe mateix orgull, convertit en treball solidari, esforç i competitivitat el que sol donar els punts la majoria de les vegades. I ahir, amb una camiseta icònica que semblava no pesar, els jugadors van mostrar quina és l’exigència que cal demanar-los. Esta clar que no tots els partits són davant els rics. Per això, cal fer el mateix davant Militao i Kroos que davant Fali i Alex. O davant Babic i Robertone, dos dels que venen, segons calendari de lliga.

Si val per tornar a sumar de tres, benvingut l’orgull. Si no, bufar en caldo gelat. La resposta la tindrem en el mític Molinón, ara Enrique Castro ‘Quini’, per a seguir el camí coper i poder tornar a escoltar un estadi bramant en contra per alinear-se amb el ric. Rics i rics, res nou.

Déjanos un comentario