VIL 2 – VCF 1 | Amargo fin de año Carencias y falta de cuajo provocan la vuelta de vacío de Vila-real. Así lo vimos

Si fem un anàlisi resultadista i ens quedem en lo gros, els minuts finals van ser letals per a que el Valencia CF tornara de buit de Vila-real. Encara que el ben cert és que Mamardashvili va fer bones parades que potser, vist des d’altre prisma, denote altra percepció. Mal s’arrancava quan Gerard Moreno va fer el més complicat, tirar fora una pilota a porta buida quan la gent no s’havia ni sentat a la cadira. Sobrevivint a un cert control groguet, un poc acadèmic rebuig de Reina va propiciar que Cavani cridara gol amb tota la força del professional que viu amb passió este esport. Definitivament, és l’espill on han de mirar-se els joves que conformen la plantilla valencianista. Sentir el ferro. Ser més incisius en les accions del partit. I no pensar que estan en un partit nadalenc sense conseqüències. Tenint un jugador tan determinant és pegar-se un tir al peu que no estiga complementat per futbolistes que tinguen calma, trellat i pausa. Amb tot això, l’empat groguet no s’haguera donat en una contra quan vas per davant del marcador i quedant molt poc per al descans.I amb més cuall, de segur que el Valencia CF no haguera perdut, mínim, el punt que tenia abans del corner del 88 on una sèrie d’accions sense intensitat acaben en la cabotada de Foyth que fa tornar a València sense res al mornell.

El club necessita tornar a tindre ambició. No de boqueta, de fets. S’entenen totes les estratègies traslladades públicament. Fins i tot s’entenen les qüestions econòmiques, encara que el populisme demane hipotecar-se més, quan no és el camí. Però clar, amb jugadors de mitja canya i amb una joventut que sembla temerària, és molt complicat. Cal fer-los créixer, sí. Però amb jugadors que entenguen l’ofici. Almenys, un per línia. I, a ser possible, en el corredor del mig, el de seguretat. Potser, encara que no es puga suportar tant de temps, l’Arsenal siga un exemple. Però el Valencia CF com a institució no pot permetre’s més temps jugar només un partit a la setmana. I vist el que hi ha, no dona per a més.