ECF 0 – VCF 2 | Goles para latir Victoria a domicilio vital para seguir en la pelea. Así lo vimos

Peris

30 punts. Busquem aspectes on agarrar-se quan les coses no venen bones. I este que escriu pensa que arribar a la xifra redona és el primer pas per abastar l’objectiu. Un dessitjat punt d’inflexió. El trist objectiu on les circumstàncies, internes i externes, han portat al Valencia CF a lluitar per no ofegar-se.

Un desplaçament còmode per proximitat, ple d’emocions i a una hora del tot atípica. Ja saben, els horaris per al món i no per a l’aficionat. I una rebuda estimulant per al jugador que es juga la vida esportiva del seu equip. Resulta incomprensible no tindre ixes opcions, les de la rebuda, quan l’equip juga a casa. En un moment on qualsevol aportació per a estimular les emocions és bona, cal mimar estos aspectes per a eixir amb un poc més d’energia que el contrari.

El futbol va mostrar canvis. Nou sistema, buscant Baraja i Marchena solucions. Sacsant l’arbre de la tàctica. La tornada de Paulista i certa llibertat en atac que va mostrar Almeida, van ser aspectes a destacar. Una jugada de les més velles del món, pilota llarga, el davanter alt pentina la pilota i el menut aprofita l’espai per a marcar, van fer que Lino cridara la paraula més bonica del futbol amb tota la força que li donava la gola. I amb ell, tot el valencianisme. El que estava a la grada del Martínez Valero i el que estava a casa seguint-lo per la tele. La paella del diumenge podia esperar.

Les arribades del Valencia CF, jugant sense asumir riscos innecessaris, anàven apareguent. Novament Lino, amb una pausa prèvia d’Almeida, veient com arribava Gayà per assistir al brasileny, llançant per a la parada de Badia. Jugada que anunciava que el segon gol semblava prop d’arribar. I aixina va ser. Gayà, novament en atac, amb una centrada a ras que només tenia que espentar Cavani per a retrobar-se amb el gol. Però Verdú es va ficar enmig de l’uruguaià i la pilota, rematant a la seua porteria, fent el segon del Valencia CF en un moment dels que anomenen psicològics.

La por valencianista omplia a l’aficionat. Estava molt de camí fet. Però ixos deu minuts de la represa que mostren siestes letals, una altra pedra en este camí valencianista, era el següent pas a fer. I es va resoldre amb solvència, fent que la segona part tinguera la tranquil·litat d’un passeig en barca des del Port de Catarroja a l’Albufera. Sense complicacions es va arribar al final del partit amb molts jugadors del filial, entrant en rotació per les absències patides d’una o altra manera. Tot suma. I quan més efectius millor, que la lluita no ha acabat. Encara que es respira un poc, lleument, millor.