VCF 0 – SFC 2 | VAR y drama

Peris

El partit, i les seues posteriors lectures, venen condicionades per les decisions arbitrals que, una vegada més, van perjudicar al Valencia CF, que es juga estar un any més a Primera amb el handicap doble, la negligent gestió de Corona en la confecció de la plantilla i uns arbitratges que un dia són una cosa i altre dia la contraria.

La primera part va demostrar que el respecte a la situació és màxima. Amb un onze sorprenent per part de Baraja, va ser lleugerament superior a un Sevilla FC que, com els valencianistes, no eixien per a estes batalles de patiment. S’afrontava el descans, entrepà en mà, pensant que, malgrat tot, un punt no és mal resultat quan no es pot sumar de tres. Però va començar el show arbitral. Un primer gol, després d’un corner regalat per Foulquier amb falta a Yunus i la poca contundència de Moriba tractant de despejar de tacó, deixava a la grada de Mestalla gelada i pensativa. No es sabia el que anava a vindre. unes mans de Fernando, de les que abans no es pitàven i ara, amb les noves normes si es fan, va ser obviada per Del Cerro Grande, reafermant-se en la decisió després de vore-ho al VAR. Incomprensible que a Paulista, i a molts altres jugadors de La Liga, els piten penals aixina i ahir al Valencia CF, no. L’esbroncada va ser com les que feia temps no s’havien vist en temps i deixava molt tocat a l’equip. El Sevilla va aprofitar la situació i va sentenciar amb el gol de Suso. Després, un penal pitant per Del Cerro, potser buscant l’estadistica de la compensació, rearbitrat al VAR i l’expulsió de Moriba van ser la coda d’un partit on planta al Valencia CF a quatre punts reials de la salvació i més complicada la meta que la setmana passada. Esperen quatre partits en deu dies. Ahí és on està el suquet de l’assumpte.

Com la setmana passada, cal arribar el més prompte als 30 punts. Xifra que, tant de bo, siga inflexiva.