RMA 2 – VCF 0 | Orden insuficiente

Peris

Es presentava el Valencia CF de Voro a plaça complicada. Obvietat, vist l’escenari i les urgències valencianistes. Amb un altre plantejament i la sorprenent presència en el centre de la defensa de un Paulista que no entrava de primeres en els esquemes de Gattuso. Diferents maneres d’afrontar un partit fan que et decantes per perfils d’una o altra manera. No hi ha més. I ara, probablement sense voler, s’ha vist que cal una recuperació anímica de Gabriel, vista la patada de desesperació arreada a Vinicius Jr., amb el 2-0 al marcador. En qualsevol cas, més enllà del folklore i lo grossa que és l’acció, no sembla la millor de les maneres afrontar la segona volta amb ixa absència de calma, encara que haja hagut alguna cosa prèvia. És futbol i s’ha fet sempre, es fa i es continuarà fent.

L’ordre va fer que la primera meitat tinguera un component solidari on el Valencia CF cimentava el seu esforç. Sense cap perillositat, tot siga dit. És un bon principi. ‘Brotes verdes’, que diria aquell. Amb Yunus tenint llibertat en l’atac. I Almeida fent el que millor sap fer. Amb això, les sempre presents parades de Mamardashvili i un gol anul·lat al Real Madrid s’arribava al descans amb l’esperança de mantindre la porteria verge.

Cinc minuts més va durar. Set per a ser exactes. Un xut d’Asensio tornava a la realitat al valencianisme. I una carrera de Vinicius Jr. va finiquitar el partit al minut 54.A partir d’ahi, alguna ocasió perillosa i la nomenada patada de Gabriel al seu compatriota brasileny, que va generar debat immediat a les xarxes i que caldrà esperar sanció.

Girona, diumenge, després de la paella. Un moment ideal per sumar de a tres. És necessari. En totes les compareixences. Per salut. Anímica, mental i esportiva.