Rescat d’un punt, que sembla un botí insuficient davant un partit on es podria haver aconseguit més. Una errada en la transició en la primera aproximació directa del Rayo, que ja havia tingut dos córners abans dels set primers minuts de partit, va propiciar que el Valencia CF tinguera el partit costera amunt des de ben prompte i que només es va poder empatar amb un gol de Kluivert de penal, al minut 80, rescatant un punt que, per les diferències de gols, trau a l’equip valencianista de la zona de descens. I això que el Valencia CF no va perdre-li la cara al partit i, sense fer res destacable, va tindre en la primera part una pilota al pal per part del propi Kluivert, que durant tot el partit es va mostrar incisiu i dinàmic, buidant-se físicament en benefici del col·lectiu.
La segona part va arrancar amb l’eixida Yunus per Nico, amb un possible esquinç de turmell i la grada tractant d’ajudar amb els seus ànims a l’equip. Es va calfar positivament l’ambient i va obtindre resultat, ja que el Valencia CF va mostrar-se més agressiu i directe en el joc, probablement també propiciat pel canvi de sistema al traure Baraja a Guillamón i Cavani, que no van estar encertats i entrant Hugo Duro i Castillejo que van aportar altre aire a les jugades d’atac. Així i tot, comptant amb arribades de Kluivert, Lino i Castillejo que, per fata de punteria o per intervencions de Dimitrievski no van fer que la grada cantara la paraula més bonica del futbol fins que va arribar el penal arbitrat pel VAR, com abans va a anul·lar-se un pitat per l’arbitre de camp. Kluivert, Justin, amb una tranquilitat i una rotació de turmell diabòlica va fer caure al costat contrari al porter visitant que feia somiar amb una remuntada a les acaballes que, finalment, no va arribar.
Un punt és millor que cap. Tota pedra fa paret. Però ara, cal construir-ne una gran sumant de tres davant l’Almeria. No s’ha de tornar amb menys.