RVA 1 – VCF 0 | Asomados al abismo El Valencia CF se mete por méritos en la pelea de la parte baja. Así lo vimos

Peris

Una primera part on es podria haver cantat un gol catàrtic. Fins i tot amb un penal prou evident que no va ser xiulat. Ocasions perdudes que convidaven a seguir mirant el partit en la segona part. Vistos els antecedents, semblava que el Valencia CF podria sumar de tres en la segona part, a poc que es continuara en la mateixa línia. Però…

No va passar. L’equip va eixir en altra cara, sent Mamardashvili qui subjectava el poder estar al partit. El Valladolid, apretat per l’exigència, va començar a imposar-se en els enfrontaments directes, arribant amb més perill a l’àrea valencianista. El remat de Plano als segons de començar la segona part era un spolier en tota regla del que s’anava a viure. Plata, en un mà a mà, va topetar amb el porter georgià. El final s’imaginava amb un punt i una porteria a zero. Important vista la trajectòria recent. Però…

No va passar. Dos reforços del mercat d’hivern del Valladolid van començar a donar rèdit. Machis, amb una centrada aparentment fluixa va trobar a Larin, canadenc, que va tindre la millor estrena possible i trencava una ratxa pucelana de molt de temps sense marcar un gol. Ja no ho recordàven i al 89 van cridar la paraula més bonica del futbol, provocant l’agonia del Valencia CF on són tot dubtes, mirades a l’infinit i l’inici d’una preocupació on ja es veu l’abisme anímic i esportiu.

Cal, encara que siga un tòpic, treballar a destall. Pel que conta Cavani als mitjans, es fan coses bé. I, al final tot anirà al lloc. ‘Arriba. Arriba, arriba’.