VCF 1 – ATH 2 | En descenso

Peris

Un partit marcat per la movilització protestant per la gestió en l’inici i que es va acabar amb l’equip en posicions de descens. Una cosa que no es podria pensar quan allà per meitat d’agost començava la temporada. Ni tan sols abans de la parada mundialista. Fent el més complicat, adelantar-se al marcador, amb un actitud correcta per afrontar la situació, calia ficar més terra de pel mig. Però no. Va vindre l’empat de l’Athletic amb una defensa a Nico Williams poc contundent per par de Cömert, tal i com es sent per les paraules de Gayà captades al micro d’ambient. Tot açò amb el teu jugador franquicia, Cavani, a la banqueta per problemes musculars.

La segona part no va ser com la primera. L’Athletic tenia més control de la situació del partit. I amb un nou regal defensiu, personalitzat en Cómert i una eixida absurda a la frontal de l’àrea, a falta de quinze minuts tocava remar contra la corrent, l’ambient i els temors que congelen les cames. Es va tirar d’orgull, de jugades individuals i de recursos de tota la vida, com ficar a un central de davanter centre, però Unai Simón es va encarregar de guardar el botí per als seus i ficar al Valencia CF en una de les tres posicions més baixes de la taula.

Probablement ara, amb altra setmana neta per poder treballar, hi haurà soroll mediàtic amb la ressaca de la derrota i de les protestes i amb llistes i més llistes d’entrenadors per a la banqueta electrificada del Valencia CF

Toca esperar al dilluns. On esperem que Roberto, convalecient per les coses del cor, estiga el més millorat possible. Quina quantitat de persones amb el sentiment valencianista estan fora i que important seria que estagueren dins.